AUD-ERC L’Esquirol constata que:

Atès que la pagesia és un sector estratègic per a Catalunya, tant per la seva funció essencial en el proveïment d'aliments com per la seva funció social i mediambiental en la gestió i custodia del territori.

Atès que el model familiar de pagesia, de petites i mitjanes explotacions arrelades al territori, és un model que cal preservar amb la priorització de polítiques públiques que contribueixin a dignificar-lo socialment i a fer-lo sostenible ambientalment i rendible econòmicament.

Atès que els greuges que ha d'afrontar la pagesia relacionats amb la volatilitat i desequilibris dels mercats globalitzats, la pressió asfixiant dels grups d'intermediaris i de l'agroindústria transnacional, l'excés de burocràcia administrativa, les conseqüències del canvi climàtic manifestades amb fenòmens meteorològics extrems cada vegada més freqüents, o esdeveniments geopolítics com la invasió russa d'Ucraïna es tradueixen en augments de costos impossible de traslladar a la cadena de valor dels productes agroramaders, i comporta la pèrdua de competitivitat de les seves explotacions fins al punt de posar en risc la viabilitat i continuïtat la seva activitat.

Atès la contradicció que suposa votar favorablement a determinats acords de lliure comerç en el marc de les institucions europees i, a la vegada, denunciar la competència deslleial que suposa l'aplicació d'aquests acords amb l'entrada de productes agraris als quals se'ls ha aplicat condicions de producció socials i mediambientals desiguals.

Demana que l’Ajuntament de l’Esquirol insti el Govern de la Generalitat de Catalunya a:

1. Treballar en el marc de la Taula Agrària i presentar les següents mesures de caràcter urgent per compensar, a curt termini, els greuges que pateix la pagesia:

a) Seguir augmentant la partida pressupostària d'acord amb les necessitats i la importància del sector agroalimentari català.

b) Implementar un nou sistema per agilitzar el cobrament dels ajuts, i estudiar la fórmula jurídica més adequada amb l'objectiu de poder anticipar-ne el pagament.

c) Publicar i donar compliment al calendari de pagaments dels ajuts que permeti al sector fer una previsió i aporti seguretat i estabilitat a les explotacions.
d) Estudiar la creació d'un fons agrari que actuï com a renda bàsica agrària, amb especial priorització envers les petites i mitjanes explotacions agroramaderes, que permeti avançar en la transformació del sector agrari cap a la sostenibilitat econòmica, social i ambiental, i amb l'objectiu d'assegurar-ne la viabilitat i fomentar el relleu generacional.

e) Augmentar les inversions estructurals relacionades amb la transformació agroalimentari català, com la creació i reforç d'estructures de comercialització per afavorir la venda directa o de circuits curts, la millora de l'eficiència del regadiu per assegurar les collites, la reconversió de cultius per promoure la sobirania alimentària i l'adaptació al canvi climàtic, l'adaptació als nous requeriments normatius, la facilitació del relleu generacional, o el foment de projectes liderats per dones.

f) Habilitar una finestreta única per a tots els tràmits que possibiliti la simplificació i racionalització administrativa.
g) Impulsar una Xarxa Pública de Gestió i Acompanyament Agrària de caràcter comarcal i que faciliti un servei d'acompanyament integral pròxim, àgil i transparent.

h) Revisar les restriccions previstes per a les diferents fases al Pla Especial de Sequera amb l'objectiu de prioritzar les activitats econòmiques essencials com la pagesia d'una banda i, de l'altra i al mateix temps, singularitzar aquestes restriccions per assegurar de manera preferent la sostenibilitat de la petita i mitjana pagesia.

2. Treballar amb la participació de tots els agents, des de la producció d'aliments fins als consumidors i consumidores, per a la presentació d'un text consensuat de bases d'una futura Llei de sobirania alimentària de Catalunya que faciliti, a mitjà i llarg termini, la pervivència de la pagesia Catalana i possibiliti a la ciutadania determinar les polítiques alimentàries que els afecten, decidint i sent sobirans en relació amb la producció, la distribució i el consum d'aliments ,així com també sobre les condicions socioeconòmiques i ambientals que determinen aquestes relacions entre totes les baules de la cadena alimentària.

3. Instar el Govern de l'Estat espanyol a resoldre amb la màxima urgència les mancances de la Ley 16/2021, de 14 de diciembre, de medidas para mejorar el funcionamiento de la cadena alimentaria en la seva funció essencial de controlar el preu de venda dels aliments en cada etapa de la cadena alimentària, comportant un greu perjudici a la pagesia com a primera i imprescindible baula d’aquesta cadena.

4. Instar el Govern de l'Estat espanyol a desenvolupar les modificacions legislatives necessàries per flexibilitzar les exigències comunitàries de la Unió Europea, des del punt de vista burocràtic i d'accés a les ajudes de la PAC, pel petit i mitjà agricultor; sent aquests actors clau per a la preservació de la sobirania alimentària dels nostres territoris.

5. Instar el Govern de l'Estat espanyol a modificar els criteris de repartiment i distribució estatal dels recursos econòmics procedents de la PAC perquè es destinin en la seva majoria als petits i mitjans agricultors.

6. Instar el Govern de l'Estat espanyol a paralitzar la negociació d'acords de lliure comerç amb tercers països, aplicar un major control de les importacions, i establir les clàusules mirall en el comerç amb països fora de la Unió Europea i així mateix a emplaçar els eurodiputats catalans a treballar per acabar amb la competència deslleial que afecta la pagesia catalana.

L’Esquirol, febrer de 2024

La nostra pagesia ha dit prou.

El 6 de febrer de 2024 pagesos de les quatre demarcacions del nostre país van sortir al carrer per protestar contra un cúmul de factors que els està ofegant. Si res no canvia, això obligarà a molts pagesos i pageses a abandonar la feina al camp perquè no poden sobreviure.

La precària situació del camp català ve del molt lluny. Algunes causes de fons són els baixos preus de venda -que sovint estan per sota del preu de cost-, els increments dels costos de producció i l’excés de burocràcia. Per posar-ne un exemple, els requeriments de les diferents administracions generen una triple bretxa digital. D’una banda, hi ha qui no es pot permetre comprar els mitjans informàtics necessaris; d’altra banda, hi ha qui no té la formació adequada per fer-los funcionar; i, finalment, hi ha qui no té cobertura digital per fer els tràmits. Aquesta situació encara s’ha agreujat més els darrers anys, amb la crisi climàtica i la sequera que estem patint, l’ineficient control de les plagues, i la nova política agrària comuna, que no controla com deuria les importacions. La fiscalització i les exigències als productes provinents de fora de la Unió Europea és molt més laxa, ja que no exigeix ni guarets, ni respecte a la biodiversitat. Això fa que els pagesos de casa nostra tinguin una competència deslleial.

A més, en aquests dos darrers anys els pagesos han perdut gran part de les seves collites, precaritzant encara més la seva situació. Per exemple, l’any 2022 es va perdre la meitat de la collita de cereal i l’any passat es va perdre prop del 70%. Pel que fa a l’oliva, a l’any 2023 es va perdre entre el 60 i el 90% de la producció i pel que fa al raïm va ser la pitjor collita en dècades. No en va, en els darrers 10 anys, el nombre de pagesos s’ha reduït en un 20% i la població activa del sector té una mitjana d’edat molt elevada, on gairebé la meitat tenen més de 65 anys i només un 9% en tenen menys de 40.

Per tant, no tenim el relleu generacional garantit i és molt probable que en dues generacions quedin molt pocs pagesos per conrear i gestionar les nostres terres. És qüestió de seguretat alimentària, de control de la massa forestal i de tenir cura del paisatge. En definitiva, d’equilibri dels ecosistemes.

Davant d’aquesta situació, les administracions públiques hem de ser facilitadores i recolzar tot el possible els nostres pagesos i pageses per ajudar-los a superar aquest context difícil que fa massa anys que dura, i que ara s’ha vist encara més agreujat.

En cap cas hem de fer més difícil la feina del sector, omplint-los de tràmits, moltes vegades excessius i que es podrien resoldre amb declaracions responsables. Això fa que per produir un quilo de pomes, peres o cereal, l’agricultor hagi d’estar més hores a l’oficina responent requeriments inacabables que al camp treballant. La pagesia és la primera baula de la cadena de subministrament alimentari i cal protegirla. Perquè sense ella no tindrem producte local i de qualitat, destruirem molts llocs de feina i tindrem descuidat el nostre territori. Perquè la pagesia és i ha de ser un sector essencial de qualsevol societat, també a Osona i a tot el territori de Catalunya on hi ha una llarga tradició agrícola i ramadera. Segons el Cens Agrari facilitat per l’IDESCAT amb dades de l’INE, Catalunya compta amb gairebé 55.000 explotacions agrícoles i més de 1,7 milions d’hectàrees agràries que ens cal preservar.

És per tot això que el grup municipal de Junts pel Cabrerès proposa els següents acords:

ACORDS

Primer.- Mostrar el ple suport a la pagesia de Catalunya i en especial a la de la comarca d’Osona i El Cabrerès.

Segon.- Instar a la Generalitat de Catalunya, a l’Estat espanyol i a la Unió Europea a reduir la burocràcia envers la pagesia, per tal de simplificar-la al màxim.

Tercer.- Promoure preus justos, incentius fiscals i evitar la competència deslleial.

Quart.- Iniciar una campanya de comunicació per prestigiar la pagesia i fomentar el consum de productes de proximitat.

Cinquè.- Traslladar aquests acords al Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, al Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación del Govern de l’Estat espanyol; a la Plataforma 6F, Unió de Pagesos, Associació de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya i Asociación Agraria Jóvenes Agricultores; i a la Comissió d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Món Rural del Parlament de Catalunya.

L’Esquirol, març 2024