El passat mes de  març l’Ajuntament es va adherir al projecte Vescomtat de Cabrera, projecte promogut pel Consell Comarcal de la Selva juntament amb  municipis d’aquesta comarca.

El projecte comença a rodar a l’any 2017 i que estructura una proposta de caire cultural i turístic al voltant del llegat històric d’aquet Vescomtat, posant en valor el seu patrimoni material i immaterial.

www.larutadelscabrera.cat

El Vescomtat de Cabrera abastà part de les actuals comarques de la Selva, Garrotxa, Maresme, Osona i Vallès Oriental. Tot i ser un Vescomtat molt extens, el Vescomtat  té els seus orígens a l’actual municipi de l’Esquirol i més concretament al castell de Cabrera,  a on hi ha elements patrimonials que poden ser interessants i que  poden ajudar a enriquir tot el projecte, posant en valor i desenvolupant els elements patrimonials existents al nostre municipi i creant un producte turístic-cultural diferenciat.

El vescomtat de Cabrera va existir del segle XI fins al XIX, però els seus anys més destacats són els de la baixa edat mitjana (s. XI – XIV), el període del feudalisme. De la mateixa manera que es creen i es consoliden les senyories feudals, s’aixequen també pedra a pedra els impactants nous edificis de l’època, castells, muralles i esglésies: gràcies a la concentració de la riquesa en unes poques mans i, també, mitjançant la potència dels discursos que enquadren la societat (obediència al poder militar i al poder religiós). En el moment de màxim esplendor del vescomtat de Cabrera, a mitjan segle XIV, els seus límits anaven des de la serra de Cabrera (al Collsacabra), d’on el llinatge pren el nom, fins a la zona costanera de Blanes, allà on comença la Costa Brava; i des del sector baixmontsenyenc de la depressió prelitoral fins a la plana selvatana.

Per tant, en aquesta època els vescomtes de Cabrera senyoregen uns extensos dominis que inclouen 4071 focs o famílies, que corresponen a uns 20.500 habitants aproximadament. Aquesta xifra supera de bon tros el nombre de súbdits de la resta de senyors del país, que de mitjana no arriben a les 2000 famílies. Pel que fa als espais físics de poder al territori del vescomtat, els seus nuclis s’estableixen de ple a l’actual comarca de la Selva, prop del massís del Montseny i el tram baix del riu Tordera.

Santuari de Cabrera - Fotografia: Enric Santiañez

A nivell militar, d’entre els més de trenta castells i cases fortes que formen part del vescomtat de Cabrera a mitjan segle XIV, el més important és el castell de Montsoriu (Arbúcies - Sant Feliu de Buixalleu). Amb la reforma arquitectònica ordenada per Bernat II de Cabrera al voltant de l’any 1350, Montsoriu es transforma en un castell inexpugnable dotat de les millors característiques a nivell de poliorcètica (com pot comprovar el seu capità militar Berenguer de Malla durant el setge de Pere el Cerimoniós) i, també, en un palau gòtic amb elements constructius d’autèntic luxe. Tot un símbol del poder militar i senyorial dels Cabrera.

En l’àmbit administratiu, la vila emmurallada d’Hostalric, senyorejada pel seu castell medieval enturonat i dotada d’universitat (en el sen t “d’ajuntament”) l’any 1327 per la vescomtessa Marquesa, centralitza les funcions de gestió i govern del vescomtat de Cabrera esdevenint la seu de la cúria jurisdiccional (amb la presència de notaris, com Pere de Santantoni, i escrivans). Hostalric compta també amb una ubicació geogràfica clau, situada al damunt d’una de les principals vies d’accés a la península ibèrica i enmig de dues ciutats importants: Girona i Barcelona. Aquest emplaçament estratègic de la vila i el castell comporta que les seves defenses es continuïn utilitzant fins a l’època contemporània.

Pel que fa al referent religiós, el monestir benedictí de Sant Salvador de Breda és el centre espiritual de referència del vescomtat de Cabrera. Fundat l’any 1038 pels vescomtes Ermessenda de Montsoriu i Guerau de Cabrera, compta amb un magnífic campanar romànic que avui continua dempeus marcant el pas de les 6 hores, de la mateixa manera que marca els ritmes de la comunitat de monjos benedictins fins al segle XIX.

La vila costanera de Blanes, dominada pel castell de Sant Joan, adquireix un major protagonisme geopolític dins el vescomtat de Cabrera quan els vescomtes aconsegueixen nous dominis Mediterrània enllà al final del segle XIV.

Avui dia perviuen diversos elements d’aquesta nissaga i d’aquests fets. Per exemple, el símbol heràldic dels Cabrera, la cabra negra sobre fons d’or, encara es manté present en alguns escuts municipals. Així mateix, l’organització actual del territori, de les comunicacions i de la funció d’alguns municipis tenen les seves arrels a l’època del vescomtat. I, també, molts elements del patrimoni material i immaterial que foren creats o gestionats durant el període de govern dels Cabrera han arribat fins als nostres dies, segurament amb una funció diferent però conservats tot fent evident el seu origen vescomtal.

El projecte del Vescomtat de Cabrera vol ser una oportunitat de desenvolupament local, ja que genera una proposta turística -cultural conjunta, capaç d’atraure nous visitants, tot promovent l’activitat cultural i econòmica dels ens participants.