Ja estan a la venda les entrades del cap de setmana de música barroca a Sant Martí

3, 4 i 5 de setembre, cap de setmana de música barroca a Sant Martí Sescorts.

Després d'un any de descans forçat per les mesures anti-Covid, torna el cap de setmana de música barroca a l'església romànica de Sant Martí Serscorts. Seguint les normatives sanitàries vigents, l'aforament s'ha hagut de reduir a 75 localitats. Per facilitar l'adquisició d'entrades anticipades s'han obert dos punts de venda. Les entrades es podran comprar al preu de 5 € per persona i concert a les oficines de l'ajuntament de L'Esquirol els dies feiners de 9 h a 14 h i al restaurant Ca la Salut de Sant Martí Sescorts cada dia de 8 a 15:30 h i els dissabtes també als vespres de 19:30 h a 23 h.

Tres actuacions ben diferents que demostren que la música barroca pot tenir moltes formes.

L'actuació del divendres dia 3 de setembre anirà a càrrec del trio Ensemble All'Aura amb un espectacle d'ombres, de música i de teatre que ens descobreix les injustament poc valorades compositores del barroc. Amb la soprano Olga Miracle, el baríton Daniel Morales i Joan Castillo a l'orgue positiu.

El concert del dissabte dia 4 de setembre anirà a càrrec del virtuós llaütista Xavier Díaz Latorre. Considerat com un dels millors intèrprets i especialistes en instruments històrics de corda polsada d'Europa. Entre ells, la guitarra i el llaüt.

Tancarem el cap de setmana amb el trio de corda Des de les Tripes que, amb instruments amb corda de tripa per reproduir la sonoritat de l'època, ens presenten l'espectacle Converses antigues, converses d'avui amb obres dels compositors Pisendel, Bach i Telemann, que eren amics de joventut. Amb Maria Roca Gas i Cati Reus Gelabert al violí i Daniel Claret Mora al violoncel.

 


Divendres 3 de setembre a les 21:30 h

Trio Ensemble All'Aura 

Músiques de compositores del barroc

‘Madre non mi far Monaca’ va ser una tonada molt coneguda a diversos llocs d’Europa: se’n coneixen versions en italià, alemany, francès i anglès. Tot i que en algunes el text varia, en moltes expressa la tristor d’una noia que es veu abocada a ser allò que no vol. Segurament aquest fos el sentiment de moltes dones de l’època que no van poder realitzar el seus anhels.

En aquest recorregut per la música del XVII i començament del XVIII ens trobem amb un seguit de dones que, contravenint els hàbits de l’època, es van dedicar a la música, algunes d’elles des de la seva posició de religioses -no sabem si per voluntat pròpia...-, com Isabella Leonarda (de la qual aquest any es celebren els 400 anys del seu naixement) o Caterina Assandra; d’altres, excepcionals pel seu temps, van seguir camins essencialment transitats per homes: en són destacats exemples Barbara Strozzi i Élisabeth Jacquet de La Guerre.

Les obres seleccionades per aquest concert, alhora que ens permeten conèixer aquestes autores i intèrprets extraordinàries, també ens ofereixen una panoràmica de la música del seu temps. Aquí la figura de Girolamo Frescobaldi va ser cabdal, juntament amb la de Claudio Monteverdi: els grans mestres que van influenciar tota la composició musical venidora. Pel que fa a Frescobaldi, si bé sovint se’l relaciona més amb la música instrumental -especialment per a tecla-, la seva música vocal, editada en dos llibres sota el títol ‘Arie musicali per cantarsi’, és mereixedora de ser de pública rellevància.

És justament Frescobaldi l'autor que compon unes variacions sobre el tema popular ‘Madre non mi far Monaca’, obra que ens ha inspirat tant el títol del concert com el punt de partida per difondre l’obra de les grans compositores del barroc.

Amb:

  • Olga Miracle, soprano
  • Daniel Morales, baríton
  • Joan Castillo, orgue positiu /clavecí

Programa:

Girolamo Frescobaldi
(Ferrara, 1583 Roma, 1643)

Arie Musicali per cantarsi

  • Gioite, o selve
  • Eri già tutta mia
  • Non vi partite
  • Se m’amate

Toccate e Partite Libro Primo

  • Parte sopra “la Monaca"

Isabella Leonarda
(Novara, 1620 1704)

  • Mottetti op. 13
  • O anima mea

Caterina Assandra
(Pavia, 1590 circa 1618 circa)

  • Mottetti op. 2
  • Ecce confessor magnus

Nicolas Antoine Lebègue
(Laon, 1630 París, 1702)

  • Une vierge pucelle

Élisabeth Jacquet de La Guerre
(París, 1666 1729)

  • Esther
  • Récitatif et air
  • Girolamo Frescobaldi
  • Arie Musicali per cantarsi
  • A’ miei pianti
  • Dove ne vai pensiero

Barbara Strozzi
(Venècia, 1619 Pàdua, 1677)

  • Madrigali op. 1
  • Il ritorno

Dissabte 4 de setembre 21:30 h

Xavier Díaz Latorre - Llaütista

Amb l'ànima als dits

Considerat com un dels millors intèrprets i especialistes en instruments històrics de corda polsada d’Europa. Entre ells, la guitarra i el llaüt.

Xavier Díaz Latorre va néixer a Barcelona el 1968. Va estudiar a nivell avançat amb Oscar Ghiglia a la Musikhochschule, Basilea, graduant-se el 1993. El seu posterior interès per la música antiga el va portar a estudiar el llaüt amb Hopkinson Smith a la Schola Cantorum Basiliensis. Ha realitzat diversos cursos de direcció coral i un postgrau de direcció orquestral.

Des del 1995 participa activament en el món de l’òpera barroca, havent participat en grans produccions com Semele (Händel) a l’ Operapera Estatal de Berlín amb l’Akademie für alte Musik de Berlín, dirigida per René Jacobs; L'Orfeo (Monteverdi) al teatre Goldoni, Florència, el Théâtre de la Monnaie, Brussel·les, Covent Garden, Londres, el Grand Théâtre de Provence, Aix-en-Provence, el Théâtre des Champs Élysées, París i el BAM, Nova York, de nou amb René Jacobs però amb Concerto Vocale; L’Orfeo de nou, però amb Le Concert des Nations i Jordi Savall al Teatre Real de Madrid i al Liceu de Barcelona; Solimano (Johann Adolf Hasse) a les òperes estatals de Berlín i Dresden amb el Concert Köln i René Jacobs; La Serva Padrona (Pergolesi) a la Philharmonie, Berlín i el castell de Ludwigsburg amb el Balthasar-Neumann Ensemble i Thomas Hengelbrock; Dal Male il Bene (Marco Marazzoli i Antonio Maria Abbatini) al Landestheater, Innsbruck amb Concerto Vocale i Attilio Cremonesi; Don Chisciote della Mancia a Sierra Morena (Francesco Bartolomeo Conti) amb la Universitat de Salamanca Baroque Orchestra i Wieland Kuijken.

Xavier Díaz-Latorre participa freqüentment en els principals festivals internacionals d’Europa, els EUA, Amèrica del Sud i Corea del Sud. És membre d’orquestres i grups de cambra de renom com els dirigits per Jordi Savall - Hesperion XXI, La Capella Reial de Catalunya i Le Concert de Nations, i ha estat convidat a actuar amb altres orquestres i conjunts importants com l’Orquestra Nacional de Espanya o Al Ayre Español.

Té el seu propi conjunt vocal i instrumental, Laberintos Ingeniosos, especialitzat en la interpretació de música del Segle d’Or espanyol. El primer disc del grup, Danzas de Rasgueado y Sones de Palacio, amb música del compositor aragonès Gaspar Sanz, enregistrat al segell Zig-Zag Territoires, ha rebut excel·lents crítiques als mitjans de comunicació i ha estat emès per diverses emissores de ràdio internacionals arreu d’Europa. , Israel, Austràlia, Corea del Sud i Amèrica del Nord. Laberintos Ingeniosos ha fabricat altres CD de música de la península Ibèrica interpretats amb instruments d’època, com ara Goyesca, seguidillas boleras, amb música de Fernando Sor, i “... entre el cielo y el infierno ...”, amb obres de Francisco de Guerau i José Marín. A més, Xavier Díaz-Latorre ha participat en més de 30 CD per a Alia Vox i Deutsche Harmonia Mundi, i ha enregistrat nombroses emissores de televisió i ràdio a Europa, Amèrica del Nord i del Sud i Corea del Sud.

Ha estat convidat a impartir cursos a molts llocs d’Espanya, Itàlia, Alemanya i Suïssa, també a Seül (Corea del Sud). És professor resident de llaüt, baix continu i música de cambra a l’Escola Superior de Música de Catalunya i al Koninklijk Conservatorium Brussels.

 


Diumenge 5 de setembre 19 h

Des de les Tripes

Converses antigues, converses d’avui

Aquesta concert vol mostrar i transmetre la bellesa, la puresa i l’emoció a partir de la interpretació de la música de Georg Philip Telemann, Johann Sebastian Bach, Johann Georg Pisendel i Antonio Vivaldi entre d’altres.

Cello sol, violí sol, duo i trio conversant sobre el passat i el present des de les Tripes i sense filtres.

Pisendel, Bach i Telemann, amics de joventut que han marcat la meva vida

L’any 1709 Pisendel abandona Ansbach per dirigir-se a Leipzig a estudiar dret, en el camí feu parada a Weimar per trobar-se amb J.S.Bach. Sembla ser que l’admiració entre els dos va ser mútua i que Bach quedà impressionat amb el talent del jove Pisendel. D’aquest encontre Pisendel es va emportar la partitura del concert TWV 52:G2 DE Telemann copiada per el mateix Bach.

Després d’aquesta primera trobada Bach visitarà Dresden en cinc ocasions, demostrant la seva admiració per Pisendel i l’orquestra de Dresden, no tan sols escrivint per a ells sinó posant l’orquestra de Dresden com a exemple de bon funcionament i eficiència.
Bach escriví obres especialment per a Pisendel i els dos van mantenir contacte durant la resta de la seva vida, intercanviant música pròpia i d’altres compositors. L’estreta relació musical entre les Sonates i Partites per a violí sol de Bach i la Sonata per a violí sol de Pisendel, o el fet que no sabem si la Sonata per a violí i continuo BWV 1024 fou escrita per  Pisendel o Bach o com a col·laboració entre els dos artistes són prova de l’estreta relació entre Bach-Pisendel.

Sembla ser que només arribar a Leipzig Pisendel va impressionar a tots interpretant un concert d’Albinoni i es va convertir en el concertino del grup fundat per Telemann, Collegium Musicum. Fou precisament allí on conegué a Georg Philipp Telemann, amb el que mantindria una estreta amistat també durant la resta de la seva vida, intercanviant música i una íntima correspondència.
La coneixença i l'amistat de Bach i Telemann, van deixar una ferma empremta en Pisendel com a compositor i violinista. D'altra banda, el virtuosisme sorprenent de Pisendel va influir en Bach en gran mesura. Es diu que les Sonates i Partites per a violí sol de Bach no haurien estat el mateix sense Pisendel.

Nikolaus Harnoncourt escriu al seu llibre “El discurso sonoro”:
“Tots necessitem la música, sense ella no podem viure”
“La música és una part de la nostra vida espiritual que expressa el que es troba en la totalitat.”
“A través de sons, melodies i harmonies es pot intensificar la paraula parlada, el sentit de la paraula, el qual permet una comprensió que va més enllà del que és purament lògic.”
“La música té un enorme poder sobre el cos i l’esperit de l’home.”
Música- moviment- èxtasis
“Tot músic aspira a la bellesa i l’emoció.”
“Hem de saber què ens vol dir aquella música per tal de saber què és el que nosaltres volem dir amb ella. [...] Per tant, a lo purament emocional, a la intuïció hi hem d’afegir ara també el saber. Sense aquest saber no podem reproduir de manera adequada la música històrica.”
“Música el llenguatge dels sons, la música gira al voltant d’un diàleg a un conflicte dramàtic.”
“Si no aconseguim tornar a interessar-nos per allò que no coneixem, tornar a trobar el sentit de l’efecte que exerceix a sobre el nostre esperit i sobre el nostre cos, llavors fer música no tindrà sentit.”

Amb:

• Maria Roca i Gas, violí
• Cati Reus Gelabert, violí
• Daniel Claret Mora, violoncel

PROGRAMA

  • Preludi de la Suite núm.3 en Do major, BWV 1009 per a violoncel sol de J.S.Bach
  • Dolce de la Fantasia núm.7 en Mi bemoll major, TWV 40-20 per a violí sol de G.P.Telemann
  • Largo de la Sonata en La menor, per a violí sol de J.G.Pisendel
  • Sonata en La major per a dos violins TWV 42:A2 de G.P.Telemann
    • Cantabile (Andante)
    • Alla Breve (Allegro)
    • Lento
    • Allegro assai
  • Trio Sonata en Sol menor, HWV 387 op.2 núm.2, G. F. Händel
    • Andante
    • Allegro
    • Largo
    • Allegro
  • Ciaconna de Tarquinio Merula
  • Follia, op.1 núm.12, RV 63, A.Vivaldi