Foto: José Maria Pecci

Les ballades amb la guinda

Perquè l’experiència d’una ballada de sardanes sigui inoblidable, La Cani-GO! ha incorporat una dinamitzadora a la seva plantilla que és la guinda del pastís.

La seva missió és clara: animar el públic a ballar sardanes seleccionades expressament per ser gaudides ballant.

Amb introduccions prèvies a cada peça, la Guinda posa en context les emocions i les històries que les sardanes transmeten, creant una connexió autèntica entre la música i l’audiència.

A més, compta i reparteix el tiratge de les sardanes perquè tothom les pugui ballar, afegint una dosi extra de participació activa i alegria a cada actuació.

Per a La Cani-GO!, el respecte i l’atenció cap al públic són essencials i vol  fer que cada moment sigui significatiu, transmetent l’amor i la passió que tenim per la música catalana.

Amb La Cani-GO!, prepareu-vos per experimentar la sardana com mai ho havíeu fet abans.

PROGRAMA

• a determinar

Jaume Pons i Jufré

El 1918, any en què va néixer Jaume Pons i Jufré a l’Esquirol, es va fundar una orquestra que tindria molta anomenada: Els Fonts, a Manlleu. Ningú s’imaginava que el nounat acabaria formant part d’aquesta formació capitanejada per Antoni Font unes dècades després. Font va ser mestre seu, com ho havia estat també mossèn Josep Aulet. En realitat, la vertadera escola musical de Jaume Pons no van ser els estudis escadussers, sinó la seva experiència dalt dels escenaris.

A més de la seva estada de deu anys als Fonts de Manlleu, Pons va formar part dels Melodians (anteriorment anomenats Martínez) i Muntanyenca (anteriorment dits Els Rítmics). Va interpretar-hi els papers de fiscorn, trombó i violí, alhora que va començar a escriure música: sardanes, caramelles i algun himne.

El novembre de 1993, amb un catàleg de més de cent sardanes, Pons escrivia una nota de comiat: “Gràcies de tot cor a totes aquelles cobles que han tingut l’amabilitat d’interpretar-me’n alguna, com la Genisenca, els Lluïsos, els Bofills i la Canigó. (…) Una abraçada ben forta a tots aquells amics que han sabut comprendre i apreciar la meva modesta feina… També gràcies als altres, perquè entre tots es fa tot”. Al cap de pocs dies moria a Manlleu.