Evolució dels casos COVID-19 al municipi

Per el vostre coneixement publiquem els informes de seguiment del risc de rebrot a Catalunya i a la Regió Sanitària de Catalunya Central, a data 28 de juliol de 2020, i l'enllaç al registre de casos de COVID-19 realitzats a Catalunya per sexe i municipi.

1. Informe i evolució dels casos i de la Rt del SARS-COV2 (Actualitzat 28 de juliol de 2020) amb les corresponents dades epidemiològiques territorials, i de l’Àrea Bàsica de Salut del municipi (CAP Roda de Ter - l’Esquirol ) que inclou els pobles de Roda de Ter, Masies de Roda, l’Esquirol, Cantonigròs, Sant Martí Sescorts, Tavertet i Rupit i Pruit.

NOTA: En la taula 10 de l’informe hi ha el detall de l’Àrea Bàsica de Salut de Roda de Ter (Àrea de Gestió Assistencial Osona)

2.  Registre de casos de COVID-19 realitzats a Catalunya. Segregació per sexe i municipi.

Aquestes dades provenen del registre RSAcovid19 del Departament de Salut i mostren dades dels casos positius acumulats, que són aquells que han donat positiu en alguna prova diagnòstica (PCR o test ràpid). També inclou les dades dels casos sospitosos acumulats que corresponen a persones que en algun moment han presentat símptomes i un professional sanitari els ha classificat com a possible cas, però no tenen una prova diagnòstica (PCR o test ràpid) amb resultat positiu. Tots ells són casos activats pel servei de vigilància i s'ha pogut identificar la zona de residència que consta a la targeta sanitària de la persona.

La informació s'actualitza a dades obertes diàriament.

NOTA: Per fer la cerca del municipi cal prèmer el camp del color blau “Veure les dades”, premer la icona de la lupa i introduir el nom del municipi. En el cas del nostre municipi, l’Esquirol, les dades inclouen els nuclis de població de l’Esquirol, Cantonigròs, Sant Martí Sescorts i Sant Julià de Cabrera.

Enllaç al registre de dades

Les figures 1 i 2 mostren el nombre de casos diaris de positius per SARS-Cov2 a la regió sanitària de Catalunya Central (per a
1 tota la població i per a la població resident a residències respectivament), distribuits segons la data en que s’ha detectat el cas.

Es consideren positius aquells casos en que s’ha realitzat prova PCR amb resultat positiu o probable. No s’inclouen en aquesta definició els casos a qui encara no s’ha fet prova, tot i que presentin símptomes i/o siguin contactes d’un cas positiu. Tampoc s’inclou els casos que han donat positiu d’un test ELISA o d’un test ràpid, doncs poden referir-se a persones que van tenir la malaltia en el passat i que en el moment del test ja no la pateixen.

Les dades dels darrers dies són provisionals, doncs poden patir modificacions com a conseqüència de retads en el registre. Per aquest motiu és recomanable no extreure conclusions més enllà del dia 25/07/2020.

La taxa reproductiva efectiva (Rt) ens indica quantes persones de mitjana contagia cada persona infectada per SARS-Cov2.

Una Rt=1, o propera, implica que el nombre de nous casos positius es manté constant. Una Rt<1 implica que el nombre de nous casos va decreixent amb el temps i una Rt>1 implica que el nombre de nous casos creix. Hi ha diferents mètodes per obtenir la Rt.

Al llarg de l’evolució de la pandèmia s’han anat realitzant dos càlculs. El càlcul que s’ha publicat des de l’inici és el de la Rt estable, doncs és un càlcul que és consistent en cas de fluctuacions. Tanmateix, pels diagrames de risc s’ha utilitzat un càlcul més sensible, per tal de detectar el més aviat possible canvis de tendència desfavorables.

Els diagrames de risc són molt útils per valorar el risc de creixement d’una epidèmia:

L’eix de les X mostra la incidència acumulada a 14 dies per 100.000 h., que correspon, per a cada dia, al nombre de nous casos acumulats d’aquell dia més els 13 dies previs. Conèixer quantes persones han estat positiu en els darrers 14 dies és rellevant perquè estima quantes persones hi ha amb capacitat de contagiar la malaltia en un moment determinat (casos actius).

L’eix de les Y mostra la taxa reproductiva efectiva mitjana dels darrers 7 dies.

Cada cercle del gràfic correspon a un dia, que s’ordenen de forma consecutiva. El cercle blau correspon a la situació del darrer dia amb dades fiables (25/07/2020).

Al principi de l’epidèmia la Rt es troba a nivells alts, però l’efecte de les mesures de seguiment i control, així com el confinament, fan que la Rt disminueixi progressivament. No és fins que la Rt disminueix per sota de 1 que la incidència comença a reduir-se.

La reducció de la incidència es veu en el gràfic perquè la línia canvia de sentit i “retrocedeix” (va de dreta a esquerra). L’evolució és favorable quan la Rt es troba per sota de 1 i la incidència està retrocedint.

Quan la incidència assoleix nivells baixos pot ser que la Rt pateixi fluctuacions, derivades de la major variabilitat que s’observa sempre que hi ha pocs casos d’un fenomen. En aquest moment, es recomana donar més importància a la incidència que a la Rt i interpretar els diagrames de risc conjuntament amb l’evolució del nombre de casos diaris (figura 1).

En resum, els diagrames de risc sintetitzen bé el risc de rebrot, doncs indiquen per a cada moment del temps el nombre de casos actius (casos amb capacitat de contagiar) i quantes persones s’espera que contagiï de mitjana cada cas.

La figura 4 mostra, per a la regió sanitària de Catalunya Central, el número de testos diaris realitzats (barres blaves de l’eix Y de l’esquerra) i el percentatge de testos amb resultat positiu (línia vermella de l’eix Y de la dreta).

El seguiment del nombre de testos diaris i del percentatge de positius detectats són rellevants perquè donen informació de quin és l’esforç diagnòstic que s’està realitzant per a detectar nous casos. Cal complementar la interpretació de la incidència amb mesures d’esforç diagnòstic per tenir una visió més acurada del moment en què es troba una epidèmia.

Quan el nombre de testos és elevat i el percentatge de positius és baix el risc de que hi hagi un nombre rellevant de persones infectades no detectades pel sistema sanitari es manté baix, i per tant la incidència calculada és fiable.

En canvi, si el nombre de testos és baix i el percentatge de positius alt, el risc de que hi hagi un nombre rellevant de persones infectades no detectades és alt i per tant la incidència podria estar infraestimada.

La figura 5 mostra quina és l’evolució de les noves hospitalitzacions per SARS-Cov2 a la regió ranitària de Catalunya Central.

Conèixer el volum d’hospitalitacions permet saber quin efecte té l’epidèmia sobre el sistema sanitari i disposar d’una estimació 4 del volum de casos més greus. També és rellevant a efectes de control epidemiològic, doncs un increment de les hospitalitzacions pot indicar la presència d’un brot.

Tot i això, les dades disponibles de noves hospitalitzacions per SARS-Cov2 poden estar sotmeses a fluctuacions sobtades per problemes de registre. Aquestes situacions es poden detectar perquè s’observa un increment sobtat de casos en un dia que no persisteix en el temps. En canvi, si els increments són graduals o persisteixen en el temps poden indicar un cas de rebrot.

Les properes figures mostren informació territorial. Per a cada figura s’ha escollit el nivell territorial considerat més adequat per reflectir millor la variabilitat entre territoris i el risc associat a rebrots.

La figura 6 mostra l’evolució de la incidència acumulada dels darrers 7 dies per 100.000 h.de cada Àrea de Gestió Assistencial (AGA) de la regió sanitària de Catalunya Central. La línia negra discontinua mostra la mitjana del indicador per Catalunya.

S’ha optat per la incidència acumulada dels darrers 7 dies perquè és més estable i reflecteix millor la tendència de la incidència que si es calcula la incidència dia a dia únicament a partir dels nous casos diaris. A més, és prou sensible per a detectar canvis de tendència.

La figura 7 mostra quina és la situació de la incidència acumulada dels darrers 7 dies per Àrees Bàsiques de Salut (ABS) corresponent al darrer dia amb dades fiables (25/07/2020).

Els ABS en verd tenen una incidència inferior a 30 casos positius per cada 100.000 h. El color tendeix a groc a partir dels 30 casos positius per cada 100.000 h, i a vermell a mida que s’acosta a 100 casos positius per cada 100.000 h. Quan el valor de la incidència supera els 100 casos positius per cada 100.000 h. el color tendeix al violeta.

La figura 8 complementa la figura anterior, doncs aporta informació sobre si la incidència dels darrers 7 dies és superior o inferior a la de fa una setmana. La incidència de la setmana anterior es representa en l’eix de les X i la incidència actual en l’eix de les Y. La incidència actual correspon al darrer dia amb dades fiables (25/07/2020).

Els territoris que se situen sobre la línia blava presenten avui una incidència similar a la de fa una setmana. Els territoris en vermell presenten avui una incidència superior a la de fa una setmana i els territoris en verd presenten una incidència inferior.

En considerar la tendència cal tenir en compte també el valor de la incidència, fent especial atenció a aquells territoris que tenen una tendència desfavorable i que a més assoleixen nivells alts d’incidència.

NOTA: Si una àrea bàsica de salut presenta un increment de casos igual o superior a 10 casos durant la darrera setmana es marca en taronja, si l’increment és igual a 30 o més casos es marca en vermell.

A fi de poder interpretar adequadament els diagrames de risc es recomana consultar el text de la figura 3 de diagrames de risc.

Quan la incidència assoleix nivells baixos, i especialment en aquelles àrees amb poca població, pot ser que la Rt pateixi fluctuacions derivades de la major variabilitat que s’observa sempre que hi ha pocs casos d’un fenòmen. En aquest moment, es recomana donar més importància a la incidència que a la Rt i interpretar els diagrames de risc conjuntament amb l’evolució del nombre de casos diaris. Podeu consultar el nombre de casos per AGA en el quadre de comandament SARS-Cov2.També poden veure el nombre de nous casos dels darrers 7 dies per àrea bàsica de salut a la figura 9 d’aquest mateix informe.

La figura 10 mostra quina és l’evolució de les noves hospitalitzacions per SARS-Cov2 dels centres del SISCAT de la regió sanitària de Catalunya Central. Conèixer el volum d’hospitalitzacions permet saber quin efecte té l’epidèmia sobre el sistema sanitari i disposar d’una estimació del volum de casos més greus. També és rellevant a efectes de control epidemiològic, doncs un increment de les hospitalitzacions pot indicar la presència d’un brot.

Tot i això, les dades disponibles de noves hospitalitzacions per SARS-Cov2 poden estar sotmeses a fluctuacions sobtades per problemes de registre. Aquestes situacions es poden detectar perquè s’observa un increment sobtat de casos en un dia que no persisteix en el temps. En canvi, si els increments són graduals o persisteixen en el temps poden indicar un cas de rebrot.